Som lAnna i la Tona i aprofitem 5 minuts de rellotge per poder-vos enviar quatre ratlles.Tanger ens esta sorprenent i lhem trobat molt mes arreglada del que esperavem.l agenda no pot ser mes apretada pero estem traient molt de suc. La trobada amb els alumnes del projecte Catalunya Magrib esta essent molt enriquidora; hem fet diverses activitats amb ells i avui,ultim dia,els entrevistarem.
Si tenim temps aquest vespre acabarem de penjar alguna foto que en tenim de molt maques!!!!
22/6/08
TORNEM A NADOR
I ja som una altra vegada travessant la frontera, omplint papers, fent cues un xic llargues,... pero almenys aquest cop sense incidencies ni problemes...
Aprofitant la bona llum que feia aquell capvespre vam voler entrevistar uns amics den Medi amb unes perspectives de futur diverses.
El dia mes espectacular respecte als apats va ser aquest passat dissabte, ens van convidar a dinar a casa den Loukan, agraim lajuda a en Hichan que ens ha facilitat molts contactes, ( gracies Abdeslam i Hichan Loukan per la vostra hospitalitat, a3fek).
Vam poder coneixer tota la familia i vam poder gaudir duns plats abundants i apetitosos, perque es realment en les families on descobrim el vertades menjar tradicional del Marroc.
Despres daquesta meravellosa visita del mon rural vam retornar a Nador per assistir a un altre apat, vam sopar amb la familia den Nabil, una familia molt amplia, en total erem 25 persones, sort que la casa es gran.
Vam arribar a un estat de deliri, ja veniem tips del dinar i nomes ens faltava que ens servisin 3 plats i 4 postres.
Ens va saber molt de greu ja que no vam podernos acabar completament cap plat,moltes gracies tambe a tota la familia de part nostra i molts records a en Nabil que te una familia fantastica.
No cal dir que en les dues ocasions vam aprofitar per gravar lambient que shi respirava i vam poder fer una entrevista tant a uns alumnes de batxillerat que ens va proporcionar en Hichan com tambe als pares den Nabil.
Aprofitant la bona llum que feia aquell capvespre vam voler entrevistar uns amics den Medi amb unes perspectives de futur diverses.
El dia mes espectacular respecte als apats va ser aquest passat dissabte, ens van convidar a dinar a casa den Loukan, agraim lajuda a en Hichan que ens ha facilitat molts contactes, ( gracies Abdeslam i Hichan Loukan per la vostra hospitalitat, a3fek).
Vam poder coneixer tota la familia i vam poder gaudir duns plats abundants i apetitosos, perque es realment en les families on descobrim el vertades menjar tradicional del Marroc.
Despres daquesta meravellosa visita del mon rural vam retornar a Nador per assistir a un altre apat, vam sopar amb la familia den Nabil, una familia molt amplia, en total erem 25 persones, sort que la casa es gran.
Vam arribar a un estat de deliri, ja veniem tips del dinar i nomes ens faltava que ens servisin 3 plats i 4 postres.
Ens va saber molt de greu ja que no vam podernos acabar completament cap plat,moltes gracies tambe a tota la familia de part nostra i molts records a en Nabil que te una familia fantastica.
No cal dir que en les dues ocasions vam aprofitar per gravar lambient que shi respirava i vam poder fer una entrevista tant a uns alumnes de batxillerat que ens va proporcionar en Hichan com tambe als pares den Nabil.
20/6/08
MELILLA
Comencem, i ja ens volen prendre les cameres!!
En principi voliem fer l'stand up a la frontera marroquina, a Nador, pero molt amablament ens van dir que no podiem gravar.
Un cop arribar a Melilla vam voler-ho intentar de nou pensant que no ens dirien res, pero no va ser aixi...Una dona guardia civil ens va tractar amb molt mala educacio, ens va prendre les cameres (les vam poder recuperar) i, al sentir-nos parlar català ens va tractar pitjor que a gossos...
Despres d'aquest primer entrebanc vam poder arribar a la residencia d'estudiants relativament be ja que ens van donar l'adreça malament. Tot i aixo, Melilla ens va agradar. Te una platja on ens hem banyat dues vegades, un casc antic rodejat d'una fortalesa i una barreja de dues cultures molt diferents una a l'altra pero amb una convivencia que ens va semblar tolerant.
En principi voliem fer l'stand up a la frontera marroquina, a Nador, pero molt amablament ens van dir que no podiem gravar.
Un cop arribar a Melilla vam voler-ho intentar de nou pensant que no ens dirien res, pero no va ser aixi...Una dona guardia civil ens va tractar amb molt mala educacio, ens va prendre les cameres (les vam poder recuperar) i, al sentir-nos parlar català ens va tractar pitjor que a gossos...
Despres d'aquest primer entrebanc vam poder arribar a la residencia d'estudiants relativament be ja que ens van donar l'adreça malament. Tot i aixo, Melilla ens va agradar. Te una platja on ens hem banyat dues vegades, un casc antic rodejat d'una fortalesa i una barreja de dues cultures molt diferents una a l'altra pero amb una convivencia que ens va semblar tolerant.
19/6/08
18/6/08
PROBLEMES AMB LES FOTOS
Ei...l'ordinador va molt lent i no podem penjar més fotos...quin greu perquè en tenim de molt xules!! Esperem que demà des de Melilla ho poguem fer. De moment aquesta perquè veieu que ens estem alimentant molt bé!!!!
JA SOM A NADOR
Després d'un llarg viatge amb furgoneta arribem al poble dels avis de l'Abde, Beni FRassen, on ens ofereixen la seva hospitalitat i tenim l'oportunitat de veure com es viu en un ambient rural al Marroc. El paisatge per arribar-hi és xulíssim. Hem hagut de regatejar més de dues hores el preu de la furgoneta però ha valgut la pena!!!
La veritat és que ens vam sentir molt còmodes peròens sabia greu no poder-nos comunicar amb ells res més que amb gestos i somriures i també ens va saber greu rebutjar la llet que ens oferien...però no volíem caure en les famoses cagarrines que de moment estem esquivant bé!!!
A mitja tarda de nou a la furgoneta enfilem camí cap a Nador. La llum és màgica i agraÏm al conductor que espari cada cop que li demanem fer una fotografia que esperem poder penjar ....
Avui ens hem despertat a Nador amb les bateries carregades, tant nostres com de les càmeres, i ens trobem ambel germà d'en LOukan, enHIcham i ens porta a visitar escoles. La Ivette també ha comensat a fer el treball de recerca visitant un hospital i entrevistant un docotr i poder fotografiar totes les instal.lacions!!!! ESTEM A TOPE!!!!
Ens fa molta il.lusió llegir els vostres comentaris... Demà ja marxem cap a Melilla on ens trobarem amb l'Anna i acomiadarem la Supercarme ( que està encantadíssima d'haver vingut!!!!
SALAM MALIKUM
La veritat és que ens vam sentir molt còmodes peròens sabia greu no poder-nos comunicar amb ells res més que amb gestos i somriures i també ens va saber greu rebutjar la llet que ens oferien...però no volíem caure en les famoses cagarrines que de moment estem esquivant bé!!!
A mitja tarda de nou a la furgoneta enfilem camí cap a Nador. La llum és màgica i agraÏm al conductor que espari cada cop que li demanem fer una fotografia que esperem poder penjar ....
Avui ens hem despertat a Nador amb les bateries carregades, tant nostres com de les càmeres, i ens trobem ambel germà d'en LOukan, enHIcham i ens porta a visitar escoles. La Ivette també ha comensat a fer el treball de recerca visitant un hospital i entrevistant un docotr i poder fotografiar totes les instal.lacions!!!! ESTEM A TOPE!!!!
Ens fa molta il.lusió llegir els vostres comentaris... Demà ja marxem cap a Melilla on ens trobarem amb l'Anna i acomiadarem la Supercarme ( que està encantadíssima d'haver vingut!!!!
SALAM MALIKUM
14/6/08
DES DE MARRAQUEIX
Salam MAlicum`
~perdo pero el teclat es diferent i costa moltissim escriure be~
Aqui tots estem morts de calor; i a mes la ciutat ens ofereix un ambient molt molt calid.
Hem voltat pel Soc i ens hem remullat en un Hamam, alguns amb massatge i tot, ara tenim la pell molt fina!
Ara mateix venim de veure la posta de sol des d`un bar de la plaça Jama Lafna, hem fet lintent de travessar-la entre gent que ens deia que son millors que Ferran Adria, gent que ens cantava la lluna i la pruna, i fins hi tot ens van posar mones al cap!
Ja enviarem fotos, nomes dir-vos que estem molt be i tenim un guia excel.lent, el gran Abdeslam!
(Famila Serrat Alcacer, no patiu per la Xenia, esta estupenda)
~perdo pero el teclat es diferent i costa moltissim escriure be~
Aqui tots estem morts de calor; i a mes la ciutat ens ofereix un ambient molt molt calid.
Hem voltat pel Soc i ens hem remullat en un Hamam, alguns amb massatge i tot, ara tenim la pell molt fina!
Ara mateix venim de veure la posta de sol des d`un bar de la plaça Jama Lafna, hem fet lintent de travessar-la entre gent que ens deia que son millors que Ferran Adria, gent que ens cantava la lluna i la pruna, i fins hi tot ens van posar mones al cap!
Ja enviarem fotos, nomes dir-vos que estem molt be i tenim un guia excel.lent, el gran Abdeslam!
(Famila Serrat Alcacer, no patiu per la Xenia, esta estupenda)
2/6/08
ENTREVISTA A EN NABIL A LA FACULTAT DE MEDICINA DE REUS
Aquí teniu una fotografia de la nostra entrevista a en Nabil. En Nabil va arribar fa 6 anys a Catalunya i al nostre institut. Després d'estudiar-hi el segon cicle d'ESO i el Batxillerat , ara estudia segon de medicina a Reus. Després de veure el seu pis i visitar la seva facultat vam fer-li una entrevista.
Durant els dies que serem a Nador tindrem l'oportunitat de visitar casa seva i fer una entrevista als seus pares. En Nabil no hi podràs ser perquè encara tindrà exàmens. Des del nostre bloc li donem les gràcies per la invitació i li desitgem molta sort!!!
12/5/08
4/5/08
PREMI FEDERICO MAYOR ZARAGOZA
- Per fer visibles les aportacions positives que l’intercanvi entre persones de diferents cultures està aportant al nostre país i per donar a conèixer i potenciar nous models de convivència plural, els atorguem el primer premi!!
I es que els del projecte 1498 son realment molt bons, tant ells com el seu documental.
Nosaltres vam poder acompanyar-los i així a la tarda vam aprofitar per gravar la nostra primera història de vida a Reus, en Nabil El Aouadi un noi que estudia medicina a la facultat de medicina de Reus, que va venir Catalunya d’una manera, primer turística, però llars li va agradar i va decidir quedar-se.
SANT JORDI
I arriba Sant Jordi.
Es veu que a aquelles hores que ens vam haver d’aixecar, ja hi ha vida, el món ja s’havia posat en marxa...
Vam anar a recollir les roses i vinga, a muntar la parada al firal.
Ja estava tot a punt només faltava posar-nos
a la pell d’un venedor de veritat i començar a vendre samarretes i roses. (Els alumnes del1498 van ajudar-nos, ells ja hi tenien més experiència. Gràcies.)
Es pot dir que va anar molt bé. A més de vendre molt, va ser molt divertit, fins hi tot al final del dia que va ploure.
El nostre Sant Jordi va acabar amb una imatge molt maca d’un “doble arc de Sant Martí”.
3a XERRADA , EN LOUKAN
Qui som? De quin lloc venim? A on anem?
Som persones, humans...
El dimarts 22 d’abril, en Loukan, un marroquí que ja fa molts anys que viu aquí, va venir a explicar-nos la seva història de vida, i la identitat de les persones que han emigrat del seu país cap a un altre, com li ha passat a ell.
És molt diferent preguntar “de quin lloc ets?” que “de quin lloc et sents?”.
En Loukan ens va aclarir aquest fet, i ens va respondre que ell és del Marroc però que es sent tant d’aquí com d’allà, ja que tot hi haver viscut més temps a Catalunya que al Marroc, allà és on ha nascut i on hi té la seva família.
19/4/08
SAMARRETES I ROSES
A partir de Sant Jordi començarem a vendre’n per guanyar calerons per fer el viatge.
Però primer cal pensar en el disseny i quin serà el logotip i el lema d‘aquest segon projecte, i com millor decidir-ho que en un entorn natural i meditant (je, je).
Decidim el disseny, els colors i les anem a encarregar.
En poc dies les tindrem llestes i a punt per vendre-les a la paradeta de Sant Jordi.
I ARRIBA EL SEGON TALLER.
El taller de documentals amb en Jordi Teis:
El nostre documental es presentarà a la mostra de documentals Olot. doc. El seu director, Jordi Teis, ens visita i ens ajuda a aprofundir en l'estudi del documental.
15/4/08
JO VINC DE NADOR, Hassan Abarkan
El passat 6 de febrer vam realitzar el primer taller preparatiu per al projecte d'aquest curs al Marroc que portarà el nom de 911.RUMB RIF.
En Hasan és un marroquí de Nador que fa de mediador cultural a Girona, ens va parlar sobre la seva migració i la seva vida en general; abans de la visita nosaltres ja havíem llegit el llibre "Jo vinc de Nador" sobre la seva vida, la cultura i la història del seu país. Nosaltres vam aprofitar per preguntar-li tots els dubtes i curiositats que teníem.
En Medi i la seva família també són de Nador, i xerrant xerrant amb en Hassan, quina casualitat!! Vam descobrir que el pare d'en Medi i en Hassan havien estat molt bons companys d'escola, que jugaven junts a futbol i que eren molt amics.
El món és un mocador!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
