II Projecte educatiu al Marroc. IES la GARROTXA

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE


Aquest curs tornem a comptar els quilòmetres des d'Olot fins a una ciutat marroquina però aquest cop aturem el comptador a una de les ciutats que visitarem durant més dies: NADOR. Hem canviat el rumb del nostre viatge però la intenció continua essent la mateixa: saber més coses sobre un país,el Marroc, del qual provenen alguns estudiants del nostre centre.

El tema central del projecte d'aquest curs són les històries de vida d'alumnes d'origen marroquí que estudien o han estudiat a l'institut. Paral.lelament, també es visitarà un centre de menors a la ciutat de Tànger dins el programa Catalunya- Magrib per explicar un altre tipus d'històries de vida, en aquest cas la dels menors que han intentat emigrar.

El grup està format per 7 alumnes de 3er. d'ESO, 2 alumnes de Batxillerat que realitzaran el seu treball de recerca i un estudiant de Cicles Formatius. En Medi i l'Abdeslam seran els nostres guies i tindrem l'oportunitat de visitar les seves famílies. Un cop més, el reportatge audiovisual serà l'eina que utilitzarem per reflectir tot el que viurem durant els 13 dies que serem allà visitant les ciutats de Marràqueix, Fes, Nador, Melilla i Tànger.

Durant el nostre viatge el bloc serà l'eina per comunicar-nos amb les famílies d'aquí i amb tothom que tingui ganes de fer-hi aportacions. Esperem que seguiu el viatge amb nosaltres!!!

25/6/08

A MEGATOPE DES DE TANGER

Som lAnna i la Tona i aprofitem 5 minuts de rellotge per poder-vos enviar quatre ratlles.Tanger ens esta sorprenent i lhem trobat molt mes arreglada del que esperavem.l agenda no pot ser mes apretada pero estem traient molt de suc. La trobada amb els alumnes del projecte Catalunya Magrib esta essent molt enriquidora; hem fet diverses activitats amb ells i avui,ultim dia,els entrevistarem.

Si tenim temps aquest vespre acabarem de penjar alguna foto que en tenim de molt maques!!!!

20 comentaris:

Escal ha dit...

Una pregunta... Us ha plogut mai?

tutiofranc ha dit...

Hola companys, sabeu que avui es l'aniversari de Sara? lluny de casa pero en un pais de conte, per molts anys princesa.

silvia ha dit...

Hola Anna,

He estat mirant el vostre bloc i veig que esteu fent una bona feina tots plegats, vull felicitar-los per la vostra empenta i iniciativa a fer aquest projecte. Endavant que ja tenim ganes que ens expliqueu en la vostra pròpia veu la vostra experiència.

Salut

hicham ha dit...

hola muy buenas, como estais todo el mundo bien?? espero que si,espero que habeis llevado unos buenos recuerdos de marruecos, sobre todo aqui en tanger, A nosotros no hace falta que nos preguntais, ya que hemos pasado juntos unos dias inolvidables, ademas nos encantaria mult vostra projecte, amigas os deseo mucha suerte y exito .... os esperamos en el año que viene , claro que si jeje ya he registrado en vostrapagina bloc

hicham ha dit...

he olvidado una cosita, para abdel su mejor que ha pasado en tanger era el jueves por la noche,jjejejej preguntaisle porque abdel cuentales todo,

Jordi Pascual Pujol ha dit...

Ola!bona nit a tothom,sabeu que us trovo de faltar,i m'agradaria que es repeteix aquesta visita a Tanger...espero que us vagi bè tot bè.petons macas.....apa adèu

abdu ha dit...

Ola garrotxins.estic a Fes i aqui tota la gent k vam coneixre en aquells pocs dies[Rochdi-Norchid-Abde rrahim-i tot el personal de l'hotel on estavem...] us donen records i diuen k us troben a faltar.
I per la surpresa k vam tenir a Tanger el dia k vau marxar; es k ens van registrar la policia i ens van portar cap a la comissaria a mi i a mustapha perque estavem en una zona [perillosa].I crec k es el millor record de Tanger.

Jordi Pascual Pujol ha dit...

ja sabeu el que ens va passar jo i en abdel,el dia que vau marxar; es que ens van registrar la policia i ens van portar cap a la comissaria sense ca motiu,perque em van preguntar:perque portes una recada?i jo le vaig dir:això no es cosa teva,i s'enpreyat amb mi i em va dir vent-se amb me cap a la comissaria....pero al abdel jo crec que le han portat nomes perque l'adreça de espanya al seu DNI del Marroc.van pensar qu'el abdel els donara diners per diexar-ho tranquil....que no saben que som catalans,no tenim res,i no donem res.....

Jordi Pascual Pujol ha dit...

ja sabeu el que ens va passar jo i en abdel,el dia que vau marxar; es que ens van registrar la policia i ens van portar cap a la comissaria sense ca motiu,perque em van preguntar:perque portes una recada?i jo le vaig dir:això no es cosa teva,i s'enpreyat amb mi i em va dir vent-se amb me cap a la comissaria....pero al abdel jo crec que le han portat nomes perque l'adreça de espanya al seu DNI del Marroc.van pensar qu'el abdel els donara diners per diexar-ho tranquil....que no saben que som catalans,no tenim res,i no donem res.....

Jordi Pascual Pujol ha dit...

ja sabeu el que ens va passar jo i en abdel,el dia que vau marxar; es que ens van registrar la policia i ens van portar cap a la comissaria sense ca motiu,perque em van preguntar:perque portes una recada?i jo le vaig dir:això no es cosa teva,i s'enpreyat amb mi i em va dir vent-se amb me cap a la comissaria....pero al abdel jo crec que le han portat nomes perque l'adreça de espanya al seu DNI del Marroc.van pensar qu'el abdel els donara diners per diexar-ho tranquil....que no saben que som catalans,no tenim res,i no donem res.....

PaLLy ha dit...

jajaja que kraaaks... es q la poli marrukinaa... no sa pot konfiaaa jaja va deww

Jordi Pascual Pujol ha dit...

Ola nens!!! molt bona tarda a tothom,de veritat us trobo a faltar i us estimo molt,i m'agradaria tornar a veure a tot el grup de CATALUNYA MAGHRIB....No volem ser una regiò d'ESPANYA;No volem ser un pais ocupat.Volem volem la independencia;Volem volem PAISOS CATALANS.....VISCA CATALUNYA FINS LA MORT.

Anna ha dit...

Quines anècdotes que expliqueu!

Jordi Pascual, ja veig que el nom no va colar...

Per cert, si teniu paciència posarem més fotos al bloc perquè ja vau veure que no teníem ni un minut.

Una abraçada a tots,

Anna F

hicham ROMERO ha dit...

PAZ.

Todos somos hermanos en la tierra que vivimos

De tierra fuimos forjados, y hacia la tierra vamos,

Cada ser carga su cruz, todos sufrimos

Gozamos cuando reímos, y cuando amamos.

Dar la espalda a lo vivido,

Caminar sin prisa al borde del olvido,

Tener PAZ, armonía y ver las horas pasar,

Adentrar el alma en un oasis de

Alegría y poder amar.

Paz que te encuentras en la belleza

De aves, gente y en el esplendor de la naturaleza,

A veces te ronda el viento exasperado

Por cuantas veces el alma te ha negado.

Paz, me fascinas, me aturdes.... Paz eres grandiosa.

Mi alma te clama a voces silenciosas...
hola amigas espeo que os gusta esta poema , y lo siento por no la haber escrito en catalan, espero que me traduzcais vosotros en catalan

Jordi Pascual Pujol ha dit...

ola noies!!com va tot?espero que be,aqui estim tot be,passant un calor que mata,pero es el estiu,suposo que vosaltres tambe esteu passant de PM......apassar-ho bè.

Jordi Pascual Pujol ha dit...

Des del fons del meu cor ...

De sobte un dia és molt de temps. De sobte vull detenir les hores i més tard anhelo que transcorrin de pressa per tornar a veure't, per tornar a sentir-te i amb els meus oïdes sords escoltar el festival de paraules dolces que tens guardades per mi.
De sobte no importa res més,el món exterior ...etc..són insignificants per mi, doncs el meu cap només pensa en el proper partit i en com respondré aquestes preguntes, sense respostes aparents, que em deixen parat,sense poder dir res, i alhora desperten les meves ànsies de dir sense inconvenient que el que hauria de callar, el que tu vols escoltar.

De sobte la vida és cruel, perquè em regala un amor i m'ho treu a la vegada. Em retorna les estrelles i al mateix temps em recorda que estan molt lluny i no les puc tocar. Em posa sobre la taula una il · lusió adornada amb roses i em deixa una nota que diu amb vermelles lletres "meves espines enverinen, allunyeu-vos de mi".

De sobte la por s'apodera de la meva, por a tenir per després haver de separar-se de tu, per un temps que potser sigui breu i que gràcies a aquest petó Aguado que em diste semblarà tot un segle, semblarà una eternitat sense fi.

De sobte sento que m'enamora de tu, que vaig perdre el control dels meus actes i que en l'estómac començar a volar les papallones que un dia guarda en una gàbia per no tornar a patir. Que em fa mal tenir pensant que potser només sóc un miratge per a tu, que en lloc d'una deessa aquí només hi ha una simple mortal, que en lloc d'una rei sóc un plebeus comú que camina per la vida caçant somnis, perseguint anhels.

Jordi Pascual Pujol ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Jordi Pascual Pujol ha dit...

Feliç nadal a tothom......us desitjo un any ple de salud,Amor i felicitat,

romero blanco hicham ha dit...

felicidades a todos , espero que estais muy bien
un abrazo
hicham tanger

Jordi Pascual Pujol ha dit...

La meva terra no és qualsevol

la meva terra té drets, té habitans, te companys,

la meva terra no és qualsevol.

La meva terra necessita, creix, alimenta, viu i sent.

La meva terra no és qualsevol.

La meva terra necessita una cosa, necessita ser independent.

La meva terra no vol guerra, no vol ser agresiva, no vol que la maltracteu.

La meva terra no és qualsevol.

Jo visc allà i sè perfectamen lo que vol, i vol dir: Deixeume ser jo mateixa!

La meva terra no és qualsevol.

La meva terra té els mateixos drets que la teva, idioma , diners, drets...

La meva terra no és qualsevol.

Perquè la meva terra és Catalunya i la defenso.