II Projecte educatiu al Marroc. IES la GARROTXA

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE


Aquest curs tornem a comptar els quilòmetres des d'Olot fins a una ciutat marroquina però aquest cop aturem el comptador a una de les ciutats que visitarem durant més dies: NADOR. Hem canviat el rumb del nostre viatge però la intenció continua essent la mateixa: saber més coses sobre un país,el Marroc, del qual provenen alguns estudiants del nostre centre.

El tema central del projecte d'aquest curs són les històries de vida d'alumnes d'origen marroquí que estudien o han estudiat a l'institut. Paral.lelament, també es visitarà un centre de menors a la ciutat de Tànger dins el programa Catalunya- Magrib per explicar un altre tipus d'històries de vida, en aquest cas la dels menors que han intentat emigrar.

El grup està format per 7 alumnes de 3er. d'ESO, 2 alumnes de Batxillerat que realitzaran el seu treball de recerca i un estudiant de Cicles Formatius. En Medi i l'Abdeslam seran els nostres guies i tindrem l'oportunitat de visitar les seves famílies. Un cop més, el reportatge audiovisual serà l'eina que utilitzarem per reflectir tot el que viurem durant els 13 dies que serem allà visitant les ciutats de Marràqueix, Fes, Nador, Melilla i Tànger.

Durant el nostre viatge el bloc serà l'eina per comunicar-nos amb les famílies d'aquí i amb tothom que tingui ganes de fer-hi aportacions. Esperem que seguiu el viatge amb nosaltres!!!

20/6/08

MELILLA

Comencem, i ja ens volen prendre les cameres!!

En principi voliem fer l'stand up a la frontera marroquina, a Nador, pero molt amablament ens van dir que no podiem gravar.
Un cop arribar a Melilla vam voler-ho intentar de nou pensant que no ens dirien res, pero no va ser aixi...Una dona guardia civil ens va tractar amb molt mala educacio, ens va prendre les cameres (les vam poder recuperar) i, al sentir-nos parlar català ens va tractar pitjor que a gossos...
Despres d'aquest primer entrebanc vam poder arribar a la residencia d'estudiants relativament be ja que ens van donar l'adreça malament. Tot i aixo, Melilla ens va agradar. Te una platja on ens hem banyat dues vegades, un casc antic rodejat d'una fortalesa i una barreja de dues cultures molt diferents una a l'altra pero amb una convivencia que ens va semblar tolerant.

2 comentaris:

perecocu ha dit...

aiiiiiiiiiii pobres de nosaltres no es res estrany que no ens deixin parlar el catala o ens vulguin fer callar, aixo es la incultura i la mala educació de molts espanyols que encara estan visquen a la cova de feixisme més extrem, aixo només es guanya em bona educació i em respecte i demostrant que inclús no pots parlar el seu idioma si no d´altres, que per el món on vivim són importants.APA PETONS I ABRAÇADES I VISCA CATALUNYA

Unknown ha dit...

Dons vaja amb els de Melilla, sort que les heu recuperat!