II Projecte educatiu al Marroc. IES la GARROTXA

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE


Aquest curs tornem a comptar els quilòmetres des d'Olot fins a una ciutat marroquina però aquest cop aturem el comptador a una de les ciutats que visitarem durant més dies: NADOR. Hem canviat el rumb del nostre viatge però la intenció continua essent la mateixa: saber més coses sobre un país,el Marroc, del qual provenen alguns estudiants del nostre centre.

El tema central del projecte d'aquest curs són les històries de vida d'alumnes d'origen marroquí que estudien o han estudiat a l'institut. Paral.lelament, també es visitarà un centre de menors a la ciutat de Tànger dins el programa Catalunya- Magrib per explicar un altre tipus d'històries de vida, en aquest cas la dels menors que han intentat emigrar.

El grup està format per 7 alumnes de 3er. d'ESO, 2 alumnes de Batxillerat que realitzaran el seu treball de recerca i un estudiant de Cicles Formatius. En Medi i l'Abdeslam seran els nostres guies i tindrem l'oportunitat de visitar les seves famílies. Un cop més, el reportatge audiovisual serà l'eina que utilitzarem per reflectir tot el que viurem durant els 13 dies que serem allà visitant les ciutats de Marràqueix, Fes, Nador, Melilla i Tànger.

Durant el nostre viatge el bloc serà l'eina per comunicar-nos amb les famílies d'aquí i amb tothom que tingui ganes de fer-hi aportacions. Esperem que seguiu el viatge amb nosaltres!!!

18/6/08

PROBLEMES AMB LES FOTOS

Ei...l'ordinador va molt lent i no podem penjar més fotos...quin greu perquè en tenim de molt xules!! Esperem que demà des de Melilla ho poguem fer. De moment aquesta perquè veieu que ens estem alimentant molt bé!!!!

3 comentaris:

ye&Co ha dit...

Tayri nniden
A cem sghemyegh d tlulluct
Di tizi n yebriden,
A cem arigh d taqessist
X wussan war cem yessinen.
...

El otro amor (fragmento)
Haré crecer una flor para ti
en el cruce de caminos
te escribiré como un poema
sobre los días que no te conocían.

... Ouajd Karkar Poeta amazigh norafricano.

Més poesia i un petó

Unknown ha dit...

Dons quin greu...
A veure si a Melilla hi ha sort!
Us aniré seguint desde aqui.

Ferri

perecocu ha dit...

ufffffffffff ja veiem que si que us alimenteu, ja estem més tranquils jejejejejeje, Xenia ara ja en tens quinze d´anys, osti com passa el temps, ahir la teva mare et va trobar a faltar molt i jo, bé ja ho saps i l´orellut aquell també. Bé que gaudiu molt del viatge i molts petons i abraçades DW